dimecres, 9 de juny de 2010

PAU 2010: examen de grec

Avui a les 16:30 els alumnes de batxillerat de Catalunya s'han examinat de la matèria de Grec a selectivitat. Aquí us deixem una còpia de la prova. Les pautes de correcció estan disponibles al web del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Esperem la vostra opinió, si el considereu un examen adequat o si considereu que hi ha res inadequat.
PAU_grec_juny_2010

64 comentaris:

Anònim ha dit...

Una prova en la línia habitual.. plena de trampes, imprecisions i despropòsits... Mireu-vos exàmens d'altres comunitats i jutgeu.
Un petit pas més cap a la destrucció d'una assignatura que gairebé ningú ens els instituts entén. Té els seus dies comptats. Algú ho ha volgut així.

Luis Inclán ha dit...

Crec que, habitualment, els exàmens de Grec eren més senzills que aquest. Hi trobo algunes dificultats improcedents: Οἰ Ξανθίππου i, sobretot, προσήκοντες κατὰ γένος.
També, posats a incloure una subordinada susbtantiva (ὅτι), no és ajudar els alumnes que sigui de subjecte...
No vull pensar malament, però sembla un examen posat per un 'enemic'.

Belén ha dit...

Totalment d'acord amb les vostres opinions: la traducció és innecesàriament complicada. Els meus alumnes van triar el grec a la fase general, convençuts que els ajudaria a la nota. Ahir vaig rebre els seus mails sota el títol "males notícies". Si un atractiu tenia el grec,era l'assequibilitat de les seves PAU. Ara ja res ens salva de la desfeta.

Santi ha dit...

És per a dir-li de tot al que vos ha posat aquesta prova, molt llarga i excessivament complicada, per la seua l'ambigüetat semàntica i l'enrevesada sintaxi. És el que parlem sempre de la inconveniència de traduïr frases soltes descontextualitzades.
Amb aquestos especialistes ho teniu cru, certament.
Ànims des d'Alcoi!

Anònim ha dit...

S'ha de dir que els exercicis de gramàtica i d'etimologia eren gairebé regalats i els de cultura eren força asequibles, tot i que podríem discutir si l'opció A no filava molt prim preguntant per Alcibíades i Sòcrates. Tanmateix, és cert que el text de traducció ha estat una mala elcció: massa genitius, alguns fent de règim de verbs situats massa apartats; un Xàntip que els alumnes no coneixien i un kakôs que els alumnes massa dependent del diccionari no han sabut identificar. Serà qüestió de fer-nos escoltar a les properes reunions.

Ángel Martínez ha dit...

No m'ha agradat aquest examen. Ens passem el 2n de batx barallant-nos amb els participis, l'aorist, les oracions de relatiu, els verbs en -μι més freqüents, la veu mitjana, els substantius sigmàtics... i ara es troben un text massa breu per l'acumulació de petites dificultats que hi ha. Hem vist el genitiu "fill de..", però aquest οἱ Ξανθίππου, "els (fills) de Xantip, em sembla excessiu; οὐ κακῶς i οὐ μικρὰ, dues litotes ; προσήκοντες: conèixer el concepte τὸ προσήκον i τὰ προσήκοντα, accepcions habituals, encara els ha confós per no trobar al diccionari el matís adient; llunyania del complement de règim del verb ἐπετρόπευον; quatre noms propis com a possibles subjectes de ἀπέλαυεv (és cert que l'encapçalament ajuda). Són massa petits detalls en tan poc espai, en un temps limitat i amb els nervis propis d'una selectivitat. No dic res de la resta perquè m'ha semblat raonable, i els meus alumnes aprovaran segurament, però el que realment marca el nivell de'un alumne de grec és la traducció. I crec molt preocupant que bons alumnes, alguns amb matrícula d'honor a 2n de batxillerat i que es plantejaven fer clàssiques, surtin d'un examen com aquest pensant què han estat fent durant dos anys.

Mercè ha dit...

Firmo tot el que diu l'Àngel. El text em sembla breu, però precisament ple de petites coses que en un text breu es fan difícils de concretar:
- un verb amb règim genitiu amb un significat que es troba al final.
- les litotes ja comentades
- el participi amb la seva ambigüitat.
- Quantitat de noms propis com a subjecte
- Sintaxi, en definitiva, rebuscada....
Per què seguir?
Flac favor fem al grec amb exàmens així!

Mercè (Institut de L'Arboç) Tarragona

jordi ha dit...

Jo només espero que amb tot el que heu dit abans i que subscric absolutament (jo també tenia alumnes amb el grec a la "general" perquè hi confiaven -i aquesta és la millor notícia per a nosaltres-) els correctors de l´examen facin empatia (bonica paraula sovint oblidada) i apliquin allò de "in dubio pro reo". Si continuem amb exercicis com aquest els alumnes -i el boca a boca és importantíssim-s´ho rumiaran abans de prendre certes decisions. A la propera reunió de Selectivitat hauríem de demanar "alta voce" un canvi en el barem i en el plantejament de l´examen. Pel meu gust, la cultura i el pensament clàssics hauríen de comptar més (6 punts inclosa la fantàstica etimologia) que les qüestions de gramàtica -traducció, sintaxi i morfologia-. Hem d´adaptar-nos a la lectura moderna del pensament clàssic i el que són eines, les tenim sobradament.

Anònim ha dit...

Aquest examen com alumna l'he trobat quasi bé impossible. La traducció es la part que realment deixa veure si s'han assolit els coneixements durant el batxillerat, i realment considero que era una traducció fora de lloc, difícil d'estructurar i d'intuir les parts aquelles que havíem de suposar. Realment trobo incoherent que després de la neutralitat per dir-ho d'alguna manera, dels examens de català, castellà i anglés, aquest examen semblo que va estar fet amb males intencions. Poca gent ja tria grec ( erem 4 ) perquè a sobre sigui així, el llatí si, però el grec..cada vegada s'hi apuntara menys gent si fan examens d'aquest nivell. D'altre banda, l'opció A era bastant complicada la part de cultura, però s'ha de dir que la OPCIO B era realment fàcil.

Anònim ha dit...

Si aquest examen amb la mateixa dificultat fos de català, castellà, anglès, etc.. els diaris anirien plens demanant responsabilitats. Si no entenem que el grec i el llatí han d'aspirar a obtenir entre un 6,5 -7 de mitjana anem molt equivocats. Sembla que hi ha gent instal.lada en la seva torre d'ivori i no veu la realitat. Animo a omplir a vehicular des d'aquí tots els e-mails dels professorat i que arribin a coordinació de pau, diaris, fòrums, etc..

coloma ha dit...

Estic desolada i espero que la coordinació de les PAU es llegeixi aquests comentaris i altres que vindran i es faci un replantejament en la línia de valorar més la cultura i restar pes a les "elucubracions" morfosintàctiques. S'ha de saber què i com és l'alumnat de batxillerat, actualment... I això que estem parlant del bo i millor!

Anònim ha dit...

Bon dia,

Sóc professor de clàssiques a l'IES d'Hostalric i enguany han concorregut a les PAU trenta alumnes del nostre centre. D'aquests, deu s'han presentat a la prova de grec. No està malament, oi? Jo, més content que mai, vaig acompanyar-los fins a la porta de l'aula a la UdG. Abans d'entrar vaig dir-los que el vespre em prendria una copeta de vi a la seva salut i a la salut del grec per celebrar aquestes estadístiques. Ai! Les seves expectatives, tota la il·lusió que tenien posada en aquest examen... van naufragar. Calia veure les seves cares! La majoria d'ells no van saber lligar la traducció. Costa molt motivar els alumnes per a les humanitats, hi ha molts incentius que no bufen a favor nostre, és laboriós posar-los dia a dia l'amor cap al món clàssic. I, malgrat totes les dificultats, sempre hi ha alumnes que es deixen imbuir d'aquesta nostra passió. Un bon final per a tothom -i el millor que li podria passar a l'assignatura- és que aquests pocs alumnes tinguessin la recompensa d'una bona nota de grec. No serà així. Em penso que no anem gens bé...

Luis Inclán ha dit...

Penso que, un cop fetes les lamentacions, s'ha de passar a l'acció. Està molt bé que, en la propera reunió de coordinació, deixem sentir les nostres veus, però no n'hi ha prou: als alumnes que s'acaben d'examinar ja no els pot consolar això. Proposo que, des de l'APLEC, es faci arribar a la Coordinació de Grec un escrit, amb urgència. I, si cal, adjuntar còpia de tots aquests comentaris. De moment, és el que podem fer.

Pilar Torres Carmona ha dit...

Avui he pogut veure l'examen de grec i subscric tot el que heu dit més amunt. Aquest any presentava quatre alumnes a la fase obligatòria i un d'ells es va posar a plorar enmig de l'examen. Considero que la traducció és absurdament complicada: un genitiu règim començant una oració i massa allunyat del seu verb, el οἱ substantivant un genitiu, una veu passiva amb una oració substantiva fent de subjecte, el κακῶς que no s'entén, la conceptualitat de tot plegat... Per molt fàcils que fossin la resta de preguntes, els alumnes ja estaven tan "desmuntats" per la traducció que difícilment podien reaccionar per obtenir el millor resultat possible globalment. Porto 23 anys lluitant pel Grec a batxillerat i barallant-me per defesar-lo, i tot el que he aconseguit és sentir-me culpable per haver recomanat als meus alumnes que triessin aquesta matèria a la fase obligatòria. "Chapeau" per a qui ha perpretat l'elecció del text a traduir!

Anònim ha dit...

El més gran favor fet a les nostres matèries és aquest examen. Solament es pot dir gràcies, moltes gràcies als responsables

Anònim ha dit...

Què podem fer? Movilitizem-nos una mica, enviem mails als nostres coneguts o les llistes de correu de professors de clàssiques que tinguem. Que al mneys se sàpiga el qie pensem. Els meus alumnes de 1r avui ja no parlaven d'altra cosa que d'aquest examen!Si no ens espavilem, això no té remei.
p.d. I ea sobre, el "legetai" en passiva! on surt, a la concreció del curriculum, la passiva????

mnemosine ha dit...

Benvolguts,
soc mare d'un d'aquestes alumnes que s'han enfonsat a l'exàmen (amb una mitjana de 8 en Grec durant tot el Batxillerat, especialment en les traduccions)

Ha estat un cop que ha repercutit en les proves posteriors (el desànim era tan gran que s'estava plantejant enviar-ho tot a rodar). Des de casa hem hagut de fer "psicoteràpia d'urgència" per animar a acabar els altres exàmens...

Francament, em sembla indignant el que ha passat i sapigueu que com a pares que apostem per que els nostres fills facin allò que els hi agrada i defensem la importància d'una formacio humanistica, situacions com aquestes són decebedores. Acabaran tenint raó aquells que es plantegen la formacio com un tema purament instrumental !!!

Podeu comptar amb el nostre suport en les accions que considereu oportunes. Jo estic segura que moltes altres famílies secundarien la iniciativa

Gràcies per ajudar als nostres fills i filles a formar-se com a persones, encara que de vegades ens ho posin molt difícil.

Cordialment

Laura Solanilla
Mare del IES Secretari Coloma de (BArcelona)

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tots els vostres comentaris. Això pot fer desanimar molt l'alumnat potencial de grec. Només ens faltava aquesta! Sembla que estiguin fentuna conspiració per eliminar aquestes matèries. Hauríem de tenir veu i vot en la comissió que prepara els exàmens de selectivitat de llengües clàssiques. Crec que som a associació som prou gent de l'àmbit. Això sens dubte haurà de sortir a l'ordre del dia de la propera assemblea que fem. Espero poder-hi assistir, perquè ara estic treballant a Balears, on per cert, encara no he pogut veure l'examen de grec. Ja us contaré.

Eva Monzón

Arcadio Andrés Solanes ha dit...

L'examen un desproposit, no solament el text, sinó totes les preguntes. Del text ja s'ha comentat tot, però crec que s'hauria de recórrer l'examen, ja que la veu passiva no entra (segons ens van dir a la reunió i està escrit a la concreció del currículum a l'xtec). Preguntar Alcíbiades i Sòcrates són qüestions generals de l'època clàssica? Aquestes formes d'ejo són per preguntar a un 2n de batxillerat? No entenc per què han posat aquest examen, acàs volen que no hi hagi cap a alumne a grec a Catalunya i no haver de molestar-se en fer ni tan sols l'examen? Per què ens fan perdre el temps anant a reunions si després fan el que els dóna la gana?

Luis Inclán ha dit...

Algú recorda qui és el/la coordinador/a de Grec de les PAU?

Anònim ha dit...

la Francesca Mestre?

Luis Inclán ha dit...

Per si la Francesca Mestre n'és la coordinadora, lhi acabo d'enviar aquest correu que us copio:

Benvolguda,
ara mateix no n'estic segur si vosté és actualment la Coordinadora de Grec de les PAU. Si no és així, li demano disculpes i no cal que segueixi endavant amb aquest correu.
Si ho és, suposo que estarà al corrent de l'estat d'ànim d'alumnes i professors de Grec d'arreu de Catalunya, després de l'examen d'enguany. La situació pot semblar irreversible, però encara hi som a temps de que els correctors tinguin en compte les dificultats i paranys del text de traducció, a banda d'algunes preguntes de cultura.
Li prego que llegeixi els múltiples comentaris que apareixen en la pàgina d'APLEC al respecte. Els pot trobar aquí:
http://apleccat.blogspot.com/2010/06/pau-2010-examen-de-grec.html

Potser un comentari seu dins la pàgina esmentada calmaria bastant la situació.
Agraït per la seva atenció.
Lluís Inclan.
Professor de Grec i de Llatí de l'IES Cendrassos de Figueres.

Anònim ha dit...

La coordinadora és la Francesca Mestre. Suposo que el professorat de clàssiques ens mereixem unes paraules. Com és possible que en un examen entri temari no establert i no es revisi la dificultat dels textos. La resta de sotscoordinadors de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona ( molts de secundària) que en diuen? tots aquests càrrecs estan compensats econòmicament, per tant ja que no es fa la feina per voluntarisme sinò professionalment han de donar explcicacions.

David ha dit...

Sóc un alumne dels que "ha patit" l'examen i és cert que la morfologia i l'etimologia estaven regalades però la frase, encara que valgui 3 punts ha estat en diferència la més difícil que hem fet.

Jo personalment puc dir que vaig veure noies plorant i jo, personalment també, vaig sortir cabrejat i en ganes d'engegar-ho tot a rodar com una mare ha escrit molt adequadament abans.

Per cert, felicictats al professor de clàssiques de l'institut IES Alfacs que ha aconseguit aquest any portar 15 persones de grec (que no es poc i que segons he pogut llegir és una assignatura en vies d'extinció) Una salutació cordial des de La Ràpita, kalimera!

euripides ha dit...

Quant a l'examen, la part de gramàtica i cultura es trobava dins els paràmetres habituals. Bé (potser Alcibiades????). Quant al text,però,... És el que passa quan per anar més ràpid, no es busca directament en grec, sinó que es recorre a bilingües: si veus la traducció al costat, tot sembla més fàcil, però si només veus el text grec, la cosa canvia. I els nostres alumnes no tenien la traducció com el responsable de l'examen!

Anònim ha dit...

Quant a la pregunta sobre Alcibíades: d'acord amb les orientacions que es van publicar, els alumnes havien de demostrar "Coneixement dels gèneres literaris en prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens històrics que s’hi expliquen", per la qual cosa, atenent al paper que juga l'amic de Sòcrates en Tucídides, crec que la pregunta està justificada. Una altra cosa seria si haguès preguntat per l'expedició dels 10.000 de Xenofont...
Sergi Ricart, IES Baix Montseny

Francesca Mestre ha dit...

He llegit amb atenció tots els comentaris que, fins ara, hi ha en aquesta pàgina. Puc assegurar que ni preparo els exàmens amb la intenció de perjudicar el grec, ans al contrari, ni ho faig a corre-cuita i a cop de bilingüe. La meva idea del grec al Batxillerat, però, no passa per prescindir de la llengua i donar més pes a la cultura: segons el meu criteri aquesta sí que seria la mort segura del grec al Batxillerat. Per tant, i si es tracta que els estudiants entrin en contacte amb la llengua -que com tots sabem no és fàcil-, i sigui amb textos originals, necessàriament hi ha qüestions que requereixen una mica de reflexió sobre la llengua. A més no es demana ni tan sols que els estudiants hagin de memoritzar tots els paradigmes -ja que tenen al diccionari l’apèndix gramatical- sinó que, ajudats per tot el que conté el diccionari i el que conté el mateix examen, siguin capaços de treure l’entrellat d’unes poques línies de text original.
En el cas de l’examen d’enguany, les dificultats per entendre el sentit general venien sobretot per la disposició de les paraules; és per això que el títol mirava de guiar aquesta comprensió ja que deia: “Alcibíades va estar sota la tutoria de dos homes importants parents seus i va treure profit de la protecció de Sòcrates”, per a un text que, traduït, més o menys havia de dir: “Eren tutors d’Alcibíades Pèricles i Arifró, els fills de Xantip, parents de sang. Es diu, i no
erròniament, que va aprofitar-se no poc del favor i benevolència de Sòcrates vers ell”, on tots els noms propis, i la seva declinació, estaven posats a peu de text.
L’entrada de λέγω en el diccionari, dóna exemples amb κακῶς, i també de la construcció de λέγεται amb ὅτι; així mateix diu λέγεται “se dice”.
L’entrada de προσήκω, per altra banda, dóna οἱ προσήκοντες “parientes”.
Sempre hem dit, en les nostres reunions que, atesa la situació del grec actualment, creiem que és indispensable un bon ús del diccionari per moure’s amb més agilitat pels textos, tant de l’apèndix gramatical com del propi diccionari.
Lamento molt que l’examen d’enguany hagi contrariat tant. Prenc nota de tot el que he llegit i de les coses que, ben segur, m’arribaran per diversos mitjans. Sempre les agraeixo. El que he exposat aquí són simplement alguns dels elements que jo vaig tenir en compte a l’hora de valorar aquest text com a possible.
Com sempre, però, esperaré a veure els resultats, la nota mitjana i la corba de qualificacions per acabar de valorar globalment l’examen d’enguany. Per una altra banda, els correctors tenen instruccions precises, com sempre també, per valorar tots els encerts parcials.
Francesca Mestre
UB

Luis Inclán ha dit...

Crec que tots agraïm molt que la Dra. Mestres hagi tingut la delicadesa de respondre als nostres requeriments.
Només li diria (i crec que tothom hi estarà d'acord) que no n'hi ha prou d'esperar a veure els resultats per tal de treure conclusions, perquè els alumnes que han fet aquest examen ja hauran estat definitivament damnats, sense cap possibilitat de recuperació.

Anònim ha dit...

És de felicitar la intervenció de la coordinadora de grec.
El que em preocupa, però, amb tots els respectes, és que enlloc de reflexionar sobre el que passa es limiti a justificar la prova i diu que els alumnes han de saber emprar el diccionari (?), que ha d'esperar les notes (?).
Si això són les conclusions vol dir que la diferència entre vosté i la gran majoria del professorat de secundària és "olímpica".
Companys mortals de les aules de secundària els déus ens són desfavorables....

Margalida ha dit...

Enguany, per primera vegada no vaig enviar afortunadament ningú a la Selectivitat de Grec; n'estava molt trista, tot i que vaig ser jo mateixa que els ho vaig desaconsellar tot veient que, atès el seu baix nivell morfosintàctic en català, ni amb diccionari ni amb apèndix gramatical, podrien treure més d'un cinc (i sort de l'etimologia!); però veient l'examen me n'alegro perquè almenys he evitat que els meus alumnes tinguin un record amarg d'una matèria tan complaent i enriquidora com és la nostra.

Crec que caldria plantejar-se seriosament la prova de grec a les PAU i el grec a secundària. Fa poc deia als meus alumnes de primer de batxillerat a qui encoratjo contínuament per presentar-se a la Selectivitat de Grec: "A principis de curs no sabíeu l'alfabet grec i ara heu acabat traduint textos grecs de prosa àtica amb participis, aoristos i oracions subordinades quan encara la majoria no les identifiqueu en català i en castellà (al meu centre les estudien a segon de batxillerat)". Com podem sobreviure als centres sense el caramel dels bons resultats obtinguts fins ara a la Selectivitat? Com podem exigir aquest nivell de grec (que ja m'agradaria!) tenint en compte com ens arriben els alumnes i què fan i què els exigeixen a les altres matèries?...

La Facultat té nivell zero (no cal saber res de grec!) i amb un cinc per entrar-hi n'hi ha prou! És el nostre problema, és cert! però en la unió hi ha la força. Secundària, PAU i Universitat hem d'anar en la mateixa línia i les aules de Secundària han canviat molt en els últims anys com bé sabeu, companys i companyes, també ho ha fet el claustre de professors. És d'herois i d'heroïnes, Francesca, l'aconseguir mantenir el grec i, ben aviat el llatí, en els centres de secundària.
A què esperem per evitar la desaparició arreu? Les noves tecnologies i les lluites individuals són cabdals, però no n'hi ha prou.
Cal parlar-ne i és urgent, molt urgent fer-ho, abans que sigui massa tard. Sé que hi ha voluntat d'entesa, que som gent coherent, assenyada, que ens estimem la llengua i la cultura gregues... A què esperem?

Margalida Capellà
Institut Cristòfol Ferrer
Premià de Mar

Pilar Torres Carmona ha dit...

Tot i agrair les paraules des de la coordinació de grec de les pau, voldria remarcar un fet que sembla ha sigut passat per alt o bé és desconegut per aquesta instància: els nostres alumnes poden tenir un coneixement general del funcionament de la llengua grega i de l'ús del diccionari, el que els manca és la maduració d'aquests coneixements que només pot venir de la pràctica i de l'experiència que se'n deriva. En altres paraules, necessitarien alguns mesos més perquè els seus coneixements, acabats d'adquirir, cristal·litzessin en una bona traducció.
D'altra banda, crec que aquest examen, precisament, pot tenir el resultat contrari al desitjat per la coordinació. M'explico: crec que seran els bons alumnes els que tenen més probabilitats d'haver ensopegat amb la traducció, perquè hauran volgut treure-la endavant i hauran perdut un temps preciós; mentre, els més fluixets, potser en veure que no podien amb la traducció, hauran optat per fer la resta de l'examen que era molt, molt assequible. Podria donar-se la paradoxa que els millors alumnes obtinguessin pitjors resultats en general?
És des de la trinxera que es veuen els perills.

Mercè Valls ha dit...

Estic d'acord amb la majoria dels comentaris que s'han fet fins ara. El text era difícil i descoratjador. No repetiré els arguments que ja s'han donat. Només em pregunto: com es pot posar un text amb cinc noms propis en només tres línies? És que no hi ha altres textos per triar i remenar?
Vull insistir en el fet que, atesa la baixa ponderació del grec enguany, la majoria del professorat hem animat els nostres alumnes que el facin a la fase general, la qual cosa els pot perjudicar molt.
Agraeixo la intervenció de la coordinadora però m'afegeixo a la proposta que s'ha fet de seure tots a parlar i entendre'ns. El grec, als instituts, s'està morint!

Anònim ha dit...

Crec que hem d'agrair a la Coordinadora l'atenció que ens ha fet. Potser es pot arribar a entendre que, des del seu punt de vista, l'examen no semblava tan difícil com es podia pensar, però el fet que fins alumnes de notable i excel·lent hagin sortit desanimats de l'aula, alguns amb llàgrimes als ulls, demostra que alguna cosa ha fallat en els plantejaments de la prova.

Per exemple, és cert que al diccionari apareixen construccions de λέγω amb οὐ i ὅτι, però les meves alumnes no van mirar el diccionari perquè, confiades, ja sabien què volia dir el verb. En tot cas, crec que a la propera reunió podrem raonar millor sobre l'examen d'enguany i sobre el de l'any vinent.

Sergi Ricart, IES Baix Montseny

Guillem Cintas Zuazua ha dit...

Benvolguts amics/gues
Aquest curs no he pogut enviar cap alumne a Selectivitat. Llavots no puc copçar de primera mà la sensació dels alumnes en acabar l'examen.
El que sí que haig de dir és que m'ha semblat un examen difícil en la part de traducció, mentre que la part de cultura és força assequible.
Comparteixo amb en Sergi la seva opinió respecte Alcibíades.
Vull donar les gràcies com professor a la coordinadora, Dra. Mestre, per demostrar que es preocupa i que no vol viure a la seva "Torre d'Ivori", i que les nostres opinions les té en compte (i espero que les tindrà).
És per això que escric aquestes línies, per fer propostes que, si Coordinació vol, es puguin incloure en la selectivitat.

a) Delimitar molt clarament quines estructures sí i quines estructures no entren en selectivitat.
b) Eliminar "verbs més freqüents en -mi" per un llistat clar i contundent, que no oferixi dubtes. Tal com es fa amb els irregulars.
c) Què vol dir "Sintaxi bàsica"?
d) Quines construccions adverbials? Totes? O algun grup sí i d'altra no? Les condicionals entren? O les temporals? O les concessives?
e) El llistat orientatiu de lectures… el podem fer obligatori i dir que els alumnes HAN DE SABER. En el fons, tots ja ho fem. I crec que serveix per encotillar molt més… inclús des de Coordinació poden canviar alguna obra alguna any, si així ho troben oportú.
f) Es podria fer un llistat de mots que calgués conèixer en l'apartat de vocabulari (tant lèxic grec com vocabulari culte i científic)? A llatí es fa… i crec que tothom estem força contents, no?
g) Idiosincràcia: crec que és massa general… la qual cosa no dic que estigui malament… però potser acotar una mica més quins coneixements calen estaria bé…

Bé, aquestes són les meves reflexions en veure l'examen i les vostres reaccions.
No em vull acomiadar sense dir dues darreres coses:
1) Seria genial que no signèssim com anònims, sinó amb el nostre nom (tot i que ningú ha emprat un vocabulari inadequat).
2) Donar les gràcies a la Francesca per les explicacions que ens ha donat.

Guillem Cintas
IES Molí de la Vila de Capellades i tresorer de l'APLEC

coloma ha dit...

He sentit al telenotícies que, degut a les queixes que hi ha hagut amb les proves de química i d'història de l'art, es revisaran les pautes de correcció. No es pot fer el mateix amb grec? On hem de fer arribar les nostres veus i els nostres precs?
Coloma Jofre Bonet
IES Apel·les Mestres. L'Hospitalet de Llobregat

Anònim ha dit...

Sóc una dels pocs alumnes (en comparació amb altres matèries)que vaig tenir la valentia de presentar-me a l'examen d'una matèria que, fins i tot, té un altre alfabet. En aquesta matèria tinc una mitjana de 8 i, per això, vaig decidir fer-la a la fase obligatòria. Abans d'entrar a fer l'exàmen li donava molta importància a la cultura, ja que les traduccions em solien sortir bé. Resulta que, després, el més complicat va ser justament això. (Què bé!) No sé quina serà la meva nota, però trobo injust que no pugui entrar a l'universitat que vull per una traducció (a la vista dels alumnes, no de professors o filòlegs de llengües clàssiques) complicada, mentre que altres alumnes entrin sense dificultat per haver escollit una matèria que, molt possiblement, hagi sigut més fàcil o simplement similars als exàmens que fèien a l'institut. Ja que ja no es pot fer res, veuria bé una correcció de l'examen no molt estricta. Sort que la part de cultura la vaig fer tota bé.
Pd.: Per cert, a la pregunta d'etimologia posa explícitament "escriviu UN mot grec". Espero que, si he posat a tots UN mot, i no dos com podies fer en alguns, em conti bé i tingui dos punts ( ja tindria un 4).

Anònim ha dit...

Si la coordinadora de grec diu el que diu i li sembla correcta el que fa, crec que ja no cal que donem més voltes al tema. A la universitat se'ls fot el que passa a secundaria i punt. ja no tornaré a portar aluimnes a les "magnes" conferències que han muntat quatre enxufats, ni faré propaganda de una matéria que després fan el que els dona la gana. Per cert, trobo hipòcrita agrair les explicacions de la docta doctora Mestre... per dir el que diu i per fer el que fa ja no calia tanta lluita als istituts com estem fent. Després afegiu com han anat les baremacions: tot una estafa i una presa de pel.Ja fa temps que ho penso, nois, ja s'ho trobaràn, ja n'estic fart. L'any que ve una altra vegada? S'ha de tenir nassos!.

dew

Miquel Aymà ha dit...

Bona nit,

Sóc ja un ex alumne de l’IES Cendrassos de Figueres. He estat un dels participants en la selectivitat d’aquest any.

I precisament també he tingut la gran oportunitat de realitzar l’examen de Grec a les PAU. Bé, crec que si mostrés les meves queixes no serviria de res, ja que no tinc esperances que es pugui arreglar res, en quant els que hem fet l’examen aquest any.
Només m’agradaria donar-vos una altra prova de la dificultat d’aquest examen. Tinc una molt bona nota de Grec a Batxillerat, i a més a més, sento una gran admiració vers aquesta assignatura. Vaig escollir-la per la fase obligatòria no només perquè se’m dóna bé sinó també perquè tenia l’esperança de treure una molt bona nota.

Bé al començar vaig fer un cop d’ull de tot l’examen. Cultura, lèxic... ho vaig trobar bastant assequible i amb mitja hora o vint minuts crec en vaig tenir prou. El problema arribà alhora de començar a traduir la frase. Vaig tardar una mitja hora a saber com començar-la. Em vaig adonar que en la breu introducció que hi havia de l’examen que estava en català et donava forces pistes de com havia de ser la traducció. I per tant, a l’hora de traduir vaig tenir en compte que el resultat tingués relació amb el que deia en la introducció. La vaig poder traduir més o menys bé.

Però bé, al arribar a casa em vaig emportar un enorme disgust al veure l’examen resolt penjat a la pàgina de la generalitat de Catalunya. La meva traducció en quant a contingut és força semblant amb la del model però hi ha certs elements que no els hauria pogut endevinar mai.

Fina ha dit...

Subscric les vostres opinions i comentaris. Sóc professora de Llengua catalana i literatura i també tinc algunes queixes sobre la manera de plantejar determinades preguntes tant de l'examen de Llengua comuna, com de Literatura de modalitat. Espero que els correctors siguin benèvols i, en segons quins casos, fins i tot magnànims.
Els nostres alumnes, estudiosos i treballadors, interessats en les llengües clàssiques, en la literatura, no es mereixen que se'ls posin tants pals a les rodes. Tant hauria costat elaborar unes proves coherents i assequibles?
En fi.

esteve bou ha dit...

Hola a tots/es
sóc corrector de PAU-grec a Tarragona i m'agradaria aportar algunes dades al debat:

1. He esperat a tenir corregits els exàmens, no per amagar-me, sinó per poder valorar la prova més objectivament.
2. Hi ha hagut uns cent exàmens a les comarques de Tarragona i, un cop corregits, molt pocs han suspès. La majoria es mou en la franja 5'5-6'5.
3. Vistes les proves, es dedueix que hi ha hagut un desequilibri entre la traducció (molts no han entès res de res) i la resta de l'examen. Fins i tot hi ha hagut molts zeros de traducció i, en canvi, en la pregunta 2 (preguntes de gramàtica sobre el text) han sabut contestar correctament. Quasi ningú no ha entès "fills de Xantip"i molts no han sabut relacionar Alcibiades amb el verb principal. La forma légetai tampoc s'ha entès gaire ni la subordinada següent.
4. Quant a la part opcional tots han triat l'opció B (probablement la redacció sobre història, en l'opció A, no els donava gaire confiança). Aquí pràcticament tothom ha obtingut 4-5.
5. La prova sembla una mica desproporcionada: una traducció pràcticament incomprensible però una segona part potser excessivament fàcil. Potser caldrà equilibrar la prova en el futur i, sobretot, aclarir i pautar de forma molt precisa què és el que entra. Personalment, no em sembla que sigui bo per a la nostra assignatura que un alumne amb un zero de traducció pugui aprovar l'examen amb un 6; alguna cosa falla. Caldrà analitzar-ho amb més detall i extreure'n conclusions de cara al futur. Si no, d'aquests "mals rotllos" només en sortirem tots escaldats.
Esteve Bou

Anònim ha dit...

Bona tarda, jo sóc una estudiant que ha fet l'assignatura de grec durant 3 anys (un any que vaig repetir primer de batxillerat). Durant aquest periode no he suspés mai l'assignatura, i m'ha quedat de mitja de grec de segon un 7 i de primer un 8. Durant tot segon de batxillerat he fet textos fets per la profesora, de llibres i sobretot de les P.A.U. d'altres anys, tots m'han sortit més o menys bé, cadascun amb la seva dificultat, però els he pogut treure. I com seria normal, vaig decidir presentar-me a la general de grec, ja que se'm dona bastant bé i com que havia fet altres examens d'anys anteriors de la selectivitat, doncs em veia aprovada de sobres. El que passa, és que al arribar a l'examen de les P.A.U. 2009-2010, em vaig trobar un text complicat, sobretot per dos verbs, que al final els vaig trobar després de buscar i pensar. Aquí no tenia problema, ja que a l'hora d'analitzar ho vaig tindre bastant fàcil menys pels dos verbs. Però a l'hora de traduir, no ho vaig veure res fàcil, i després de veure la traducció que han donat els correctors de les P.A.U. doncs no té res a veure. El que voldria és que es tingues en comte aquest text, ja que era dificil de traduir comparat amb altres anys.
Gràcies.

Anònim ha dit...

Jo també sóc una dels molts alumnes que ens vam examinar de grec el dimecres passat. Vaig escollir posar el grec a la fase general perquè tinc bona nota de batxillerat. Aquest any a segon, he seguit jo sola fent grec, és a dir érem la professora i jo, crec que vam fer molta feina, traducció, etimologies, literatura...hem tingut temps de llegir l'Ílída, l'Odissea, la Lisístrata i Medea i la resta d'obres que hem treballat n'hem llegit molts fragments. Hem fet un munt de feina però he disfrutat moltíssim i també he après una barbaritat. Des de l'any passat el grec em va captivar i em va agradar. No deixava de ser un repte: un alfabet nou, construccions noves que eren estranyes i rares, però això no m'impedia que m'encantés fer la feina. Em podia passar molta estona amb una traducció que m'anava bé per desconnectar. Ara acabat batxillerat, fins i tot em sap greu perquè m'he de decidir per una carrera i no hi seran llatí i grec i penso que els trobaré a faltar i tot.
Per aquest motiu anava contenta i motivada a l'examen de grec, sabent la feina feta i pensant que podria treure bona nota. I la sorpresa va ser totalment el contrari.

L'apartat de cultura era fàcil, es podien fer molt bé les dues opcions i amb 20 minuts ho tenia acabat. Vaig posar-me amb el text. Després d'una hora no hi veia res, estava capficada com podia jo lligar tot això? Veia els casos, els verbs, el participi...però no sabia ni per on començar. Quan faltaven 5 minuts per entregar-lo vaig haver de lligar-ho d'alguna manera, em feia por a mi mateixa la traducció que havia quedat, però abans que deixar-ho en blanc...És cert que ho sembla es veu tot, tenir alguns dubtes, però mai no m'havia passat això de no saber lligar pràcticament res.

Som poc alumnes els que fem grec, fa molt de temps que em pregunto perquè la gent desprestigia les clàssiques pensant que les matemàtiques són molt millors. A mi les clàssiques ràpidament em van atrapar, m'encanten. Companys un any més petits em deien si seguir fent grec l'any que ve o no, jo els animava dient-los que era una passada, que aprendrien... però si després vas a l'examen de selectivitat i ens trobem amb això... la frustració que vaig sentir després de sortir de l'examen de grec era increïble,
Clara

Anònim ha dit...

Pòrto tot l'any treient coma mínim un 8 en tots els examens de grec , i ara amb aquest examen dubto d'arribar al 4..
sembla molt injust que un examen de selectivitat sigui de tal dificultat,sembla que heu anat contra nosaltres ,es totalment injust..

Anònim ha dit...

Després d'haver llegit tots els comentaris, he estat una estona plantejant-me si escriure o no, i finalment m'he decidit a donar la meva opinió.
Soc una estudiant que ha cursat segon de batxillerat a Tarragona, i ha realitzat la prova de grec a les PAU.
Sincerament, vaig sortir de la prova bastant decebuda de mi mateixa ja que vaig ser incapàs de resoldre la traducció. Em sentia realment frustrada d'haver cursat durant dos anys una assignatura que m'agradava força, i que "teòricament" se'm donava bé. Considero que un 9 de mitjana de Grec al batxillerat, es una bona nota amb la que anar tranquila a la selectivitat. Tot puntualitzant, que ningú m'ha regalat res de la nota, que fins a l'examen de les PAU d'aquest any, he fet moltissimes traduccions amb coherència i correcció com per a treure un 9.
Sincerament, dubto de si aprovaré o no aquest examen, però si l'aprovo serà únicament per l'opció B. I em sembla molt ridicul i vergonyós que un alumne aprovi un examen de les PAU per la morfologia, el lèxic i la cultura, sense poder realitzar una bona traducció que és on es veu realment l'aprenentatge de la llengua.
Finalment, dir que em sembla realment malament que tenint un 9 de mitjana de Batxillerat no pugui demostrar el meu aprenentatje i el meu nivell de Grec en un examen de les PAU.
Sincerament Dra. Mestre, s'hauria de plantejar de fer les proves més equitatives en quant a nivell.
Molt agraïda.

Hugo ha dit...

Hola bona nit,

L'examen de grec, era un fenomen paranormal.

Sóc un dels alumnes que és va presentar aquest dimecres a l'examen de grec. Fa cinc anys que havia d'haver fet la selectivitat, no vaig fer cas, i vaig fer dos cicles superiors, ja em van dir clarament: ho lamentaràs.

Actualment estic treballant d'informàtic a una sucursal coneguda, però realment no és pas la meva vocació, sempre havia volgut fer periodisme o publicitat i relacions publiques, era el que realment m'agradava, així que desprès de estar un any rumiant que fer, vaig decidir fer el pas, i fer la selectivitat que tenia pendent a fer fa cinc anys.

Vaig anar al meu institut i em van posar al dia de la nova selectivitat, vaig tenir clar que escollir a la general, grec i historia. Sempre m'han agradat les dues assignatures, sobretot grec, molt més que llatí, que la vaig deixar juntament amb art a la fase especifica. La meva professora de clàssiques em va dir: no facis grec a la general, aquest any no, igual que amics que van fer grec fa cinc anys, em van dir: no te res a veure amb el que es fa a classe, et baixarà la nota. No els hi vaig escoltar, sempre havia tret 8 i 9 a grec a la meva època de batxillerat i encara que feia cinc anys que no analitzava cap frase, vaig quedar-me sorprès alhora de posar-me a estudiar, ja que encara recordava moltes coses, especialment els participis, i els verbs de aorist, i la part de mitologia que sempre m'ha agradat.

Va arribar el dia, desprès de les tres llengües principals, estava una mica desmotivat per l'examen de català però vaig pensar ara toca grec, encara podré anar a casa amb una alegria. No va ser pas així. En primer lloca vaig veure la part de teoria, era bastant fàcil sobretot la opció B per el meu gust.

Quan vaig començar a analitzar la frase i vaig veure molts nominatius, i coses estranyes vaig pensar, estic acabat. Vaig estar quasi una hora i quart per fer la traducció, el temps passava volant, vaig preguntar a un dels professor presents si el text estava ben escrit o si havia alguna errada i em va dir:cap dels dos tenint idea de grec. Així que vaig fer allò que jo i els meus companys deien fa cinc anys alhora de posar la traducció a grec o llatí “ la traducción me la he sacado de la manga y me he quedado tan ancho/a, viva el fomento a la creatividad” i vaig fer ràpidament l'altra part de l'examen que em quedava.

Vaig ser l'últim en entregar i sortir. Vaig pensar que tot era errors meus que no m'havia preparat bé, que no tinc el mateix nivell de un alumne que ve de batxillerat. La meva sorpresa al sortir de la classe, les quatre persones que feien grec amb mi a l'aula perquè la majoria feia electrotècnia, m'estaven esperant per preguntar-me, si sabia que era un xantip, i quin subjecte havia utilitzar, vaig comprovar, que no era jo, sinó l'examen en general, vaig ser l'únic que va localitzar el complement de règim, perquè recordo que en els meus temps vaig fer exàmens o estaven llunys del seu verb.

Camí a casa vaig anar pensant, torno demà? Perquè si grec m'ha anat així... llatí serà un infern a la terra i no vull tornar a passar-ho tant malament com avui. Vaig anar, ja que havia pagat... Curiosament em va sortir perfecta, vaig sortir completament feliç, i m'empanadeixo de no haver escoltat a la meva professora i als meus antics companys. Fins i tot Historia de l'Art, que era al meu TOP5 de les assignatures que pitjor m'ho van fer passar a la meva època d'estudiant, em va sortir bé, molt, però que molt millor que grec.

Ara depèn de la nota d'anglès ja que crec que en grec si trec un 4 ja estaré content, això si, si he de anar a setembre, tinc clar que no faré grec, encara que m'estigui llegint llibres tota l'estiu per fer literatura catalana o castellana, però grec, mai més.

Anònim ha dit...

Sóc una aliumna que va fer dimecres desestrosament MIG examen de grec. I dic mig ja que la part de cultura i l'exercici de gramàtica em van anar força bé, per no dir molt; el que em va matar va ser la traducció.
Tinc un 10 de grec, tant a 1r com a 2n de BAT. Probablament amb algun altre professor m'hagues quedat un 9, però imagino que el fet de ser 4 mal contats a la classe i que m'esforci per aprendre aquesta llengua, aporta una satisfacció a la meva professora que no li importa apujar'me mig punt la nota.

Som molt pocs els que fem grec, i se'ns ha tractat molt malament.
Demà aniré a l'institut per veure les meves professores de clàssiques, i em fa molta por veure la cara que posara la meva professora de grec quan digui que no vaig saber lligar compeltament RES de la traducció.

Tot i que encara em fa més por, imaginar-me com em baixara la nota, i la cara que se'm pot quedar en veure que no aconsegueixo la suficient nota peer entrar a la universitat que vull..

Albert ha dit...

Hola, soc un alumne de segon de batxillerat que es va presentar a la prova de selectivitat de grec 2010 i que té com a nota mitja de l’assignatura de grec un 10 rodó tant de primer com de segon. Tot i que aquest no és el lloc propi on un alumne s’expressi, vull dir-vos per part de tots els meus companys del meu institut que ens vam presentar a l’examen la nostra ràbia.
Primer de tot dir-vos que l’examen el que tenia més difícil és l’organització de la traducció, ja que totes les paraules es trobaven gairebé sense dificultats. Pel que fa a la pregunta de sintaxi la gran complicació era provocada per la mateixa traducció i la conjunció.
La part de cultura les dues opcions estaven bé sobretot la B.
El gran problema de l’assignatura de grec és que no hi ha ben bé un temari especificat com altres assignatures (llatí per exemple). Un exemple d’aquesta desorganització és no especificar quines paraules sortiran per buscar el seu origen etimològic o per fer-ne derivats, ja que això fa que la nostra professora de grec faci mans i mànigues per deduir i donar-nos una llista amb les paraules possibles. Un altre exemple d’aquesta organització és que els alumnes ens hem d’estudiar Aristòfanes (i les seves obres i característiques de la comèdia clàssica), Homer (característiques de la poesia èpica, la Ilíada i la Odissea), Eurípides, Sòfocles i Èsquil (característiques de la tragèdia grega, del propi autor i de cada una de les seves obres), les Guerres Mèdiques, les del Peloponès i una mica d’història del segle V a.C d’Atenes. El que ens va fer molta ràbia és que tot això gairebé no va sortir, és a dir, ens vam passar dos o tres dies estudiant perquè després ens preguntessin sobre temes generals o sobre temes concrets com: qui era Alcibíades (el qual MAI havíem sentit parlar sobre ell) o la vida de Pèricles. O per exemple pel que fa a la traducció, ens passem tot el curs preparant aorist, relatius, praticipis, infinitius, imperfets, verbs de prefixes variables i verbs contractes perquè després només surti un participi esquifit (que molestava més que fos d’ajuda).
La nostra professora des de principi de curs ens va dir que només agaféssim grec a la part general en el cas que ens fos INDISPENSABLE, ja que segons ella, en tots els anys que porta com a professora, MAI han estat regulars.
DES D’AQUÍ NOMÉS VOLEM DIR-LOS-HI A LES PERSONES QUE POSEN L’EXAMEN DE GREC, QUE L’ANY QUE VE S’HO PENSIN DUES VEGADES I QUE ES PLANTEGIN MÉS BÉ L’ASSIGNATURA I ELS CONCEPTES DELS QUALS ELS ALUMNES S’HAN D’EXAMINAR. SINÓ HO FAN, EL GREC COM MOLT BÉ HEU DIT, ESTÀ PREDESTINAT A DESAPARÈIXER COM ASSIGNATURA DE BATXILLERAT.

ALUMNES DE 2n de batxillerat de Grec 2008-2010.

Anònim ha dit...

Ja va essent hora que des de la coordinació de grec ens facin arribar un llistat de les dues mil preguntes que poden caure i punt! Amb un temari tan ample mai sabem a quin nivell de precisió poden arribar i no hi ha dret. Ara es veu que també havíem de saber el nom de tots els deixebles de Sócrates..

Anònim ha dit...

Com pot ésser que a l'examen de llatí els donin 9 paraules en el vocabulari mentre que al de grec tan sols hi apareixen els noms propis? Algun dels mots que els alumnes havien de buscar tenien una dotzena de significats possibles. Tothom savia que dificilment escollirien l'opció apropiada. Un desastre.

Anònim ha dit...

El post de la coordinadora de grec és impagable. Quants anys fa que no està en un institut? La resposta "tot està en el diccionari" no ens serveix. És cert que tot és allà, però els que treballem a les aules tenim força clar el que és assolible i el que no. Recordem que hi ha 90 minuts per fer l'examen. Pressuposar que els alumnes llegiran totes les entrades d'una paraula és ésser molt optimista. Aprofito per afegir que el meu pànic continua vigent després de veure que la seva resposta només justifica aquest examen. En cap moment sembla indicar que hi hagi d'haver un replantejament de l'assignatura. Això d' "En prenem nota" estem farts de sentir-ho a cada reunió. És la frase amb què ens han fet callar sempre. Hi ha molts temes a considerar: un currículum més tancat, com a llatí, un cert ajut en el vocabulari (vegi exàmens d'altres comunitats) i una pregunta de morfologia basada en mots del text i no pas buscant el més enrevessat possible.

Anònim ha dit...

Avui han vingut els tres alumnes del meu ies a queixar-se davant del cap d'estudis i de la tutora. Ja sabeu què passarà, oi? Doncs que el grec plega el curs que ve. Vinga fer pressió per tenir grec a batxillerat i ara arriba aqusta. Gràcies, honorable coordinadora, has enfonsat una altra professora de grec amb els teus experiments i les teves "preses de nota". Igual com va passar amb el Pere Quetglas, a la UB us heu lluït: sempre textos plens de participis i reparticipis tots amuntegats del Apolodor i de les vostres dèries... enguany el text estava saturat de noms propis que,alguns, ni jo coneixia. Felicitats: l'any que ve, o l'altre, seran els funerals... als que la universitat no assistirà, tal com fa sempre.

Sandra

Anònim ha dit...

Jo també sóc alumna de grec. A la meva clase de grec hem fet tots els exàmens de selectivitat, amb la seva traducció,fets fins al 2009. Creia que tenia una idea de com seria l'exàmen i creia que a la traducció de la selectivitat m'ensurtiria prou bé perque veia les traduccions d'alres anys assequibles. A l'exàmen vaig fer impossibles per intentar lligar aquella traducció però era com si de cop no sabés res de grec, es indignant. La cultura, però, era molt fàcil, espero aprovar.

Belén ha dit...

Sra Mestre: Estic molt descontenta amb la traducció, que els meus alumnes ( molt bons alumnes , un d'ells matrícula d'honor de btx) no van saber lligar.Però no puc subscriure tots els comentaris d'aquest blog. A mi també em sembla que la traducció és molt important, i jo no defenso un examen en que tingui més pes la cultura, i que a més aquesta hagi de ser molt limitada i fàcil. Però el text elegit ha fet un dany irreparable als nostres (pocs ) alumnes i al grec en el batxillerat. Els meus alumnes estaven preparats per lluitar contra sintaxis enrevessades, per trobar al diccionari gairebé qualsevol forma verbal, per identificar i traduir participis...Però aquestes no eren les dificultats del text. Potser el que retrata millor el que són els nostres alumnes actuals es el que ha escrit un estudiant en aquest blog : que al sortir de l'aula l'esperaven tots els altres examinands per preguntar-li " tu saps què es un "xantip"?" Sra Mestre, faci alguna cosa, prengui alguna mesura, si us plau.
Confiant en la seva bona voluntat,
Belén

mireia ha dit...

la meva és la humil opinió d'una alumna amb una nota de grec mitjana i que he intentat anar mantenint ja que cada vegada em costava més aquesta materia. de totes maneres m'ho vaig veure venir i la vaig fer a la part especifica. en aquesta part és necessàrri arribar al 5 perquè ponderi. donat que grec només pondera 0.1 en la majoria de carreres jo trobaria sensata una reconstrucció de la puntuació de l'examen, fent una mica més possible l'aprovat a una mica més de gent que penso que pel fet i la valentia d'haver-nos-hi presentat ens mereixem! què els hi hem de dir als nostres companys humanístics de cursos inferiors? jo no puc aconsellar-los que facin classiques

Joan Xancó ha dit...

Sóc une studiant del batxillerat humanístic pur d'Olot. Les notes de la majoria d'assignatures d'aquest any volten el 7, excepte grec, que, en aquest cas, treia 8 i 9... Al llarg de l'any, m'atreviria a dir que he fet uns 15 examens de selectivitat, tots amb els seus respectius textos per traduir, i podria dir amb tota seguretat, que el text d'aquest anyha estat L'ÚNIC que no he sabut traduïir...coincidència? No ho sé, però ho trobo indignant que un noi al que se li dona genial grec, hagi de treure un 5 o un 6 de grec només perquè a una senyora se li ha acudit ficar un text que ni certs professors sabien traduïr...Dit això ,m'agradaria demanar (inutilment crec) que en l'examen de grec d'aquest any el text perdi gran part de valor, doncs el trobo intraduïble. Gràcies per l'atenció.

Genís Zapater i Bargués ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Nadia Tarifa ha dit...

Hola, com en molt comentaris anteriors, em presento com una alumne de 2n de l'IES Ramon Casas i Carbó. Vaig acabar grec a primer amb un 10 i el centre no va trobar rentable seguir amb la matèria aquest any ja que només erem dos alumnes. Tot i així, vaig seguir estudianT grec amb l'ajut de la tutora i les últimes setmanes abans de la Selectivitat, les vaig passar estudiant i fent examens de sele anterior (fins i tot del 98). Anava molt segura que el meu gran esforç tindria uns resultats favorables, NOMÉS HAVIEN DE POSAR UN EXAMEN DE LA MATEIXA DIFICULTAT QUE EL DEL 2009. Però no va ser així, em vaig trobar amb aquest text i vaig decidir fer la resta d'exercicis. Sort que no vaig escollir la opció A perquè hagués necessitat més de dues hores per poder "desxifrar" la traducció i redactar la pregunta de cultura. A més, a la opció B les preguntes de Vertader i Fals no posaven que descomptaven, PERÒ SI!
Finalment, el text no li trobo pràcticament sentit -ni a la correcció en català- i les preguntes sobre sintaxi no ens les van arribar a preguntar tan difícils ni en l'examen de la nostra llengua.

Vull destacar que, tant jo com moltíssims alumnes més, optem a carreres amb notes de tall molt altes (i que ara s'incrementaran més) o on hi ha poques places i, per contra, els que van fer geografia, electrotècnia o biologia van sortir amb un somriure d'orella a orella.

Gràcies.

Aïda Codina Camó ha dit...

Com a alumne de segon de batxillerat que s’ha presentat a l’examen de Grec de la Selectivitat d’aquest any em sento molt identificada amb els comentaris anteriors.
L’IES Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, és un institut no molt gran i, com us podeu imaginar, el grup de Grec era, com a la majoria d’instituts, molt reduït. A primer de Batxillerat érem 6 alumnes cursant la matèria de Grec però el grup va quedar disminuït a segon, ja només érem 2 alumnes, les altres van passar a fer Geografia. El canvi d’assignatures no va ser gens a grat d’aquestes alumnes, ans al contrari, va suposar un dilema per elles haver de deixar el Grec. Qui va ser, doncs, el responsable de que la classe de Grec perdés més de la meitat dels seus alumnes? El canvi de la nova selectivitat ofereix als alumnes la possibilitat d’examinar-se opcionalment de dues matèries de modalitat que poden ponderar 0,1 ; 0,2 o simplement poden no afectar a la nota depenent de la carrera que es vulgui cursar. El Grec, que a passos gegantins va quedant com una assignatura marginal, no ponderava res a moltes de les carreres que estaven estretament lligades a la llengua i en alguns casos ponderava 0,1. Així, es veu clarament el motiu pel qual aquestes alumnes van rebutjar el Grec: no els permetria aspirar a una bona nota de Selectivitat mentre la majoria d’assignatures científiques ponderaven 0,2 a quasi totes les carreres universitàries. Jo vull fer Filologia Anglesa, l’assignatura de Grec tampoc em ponderava 0,2; tot i així, jo vaig voler seguir amb aquesta assignatura, m’agradava massa. La companya que tampoc va decidir realitzar el canvi d’assignatura es trobava en la mateixa situació. Realment em va costar escollir, pensava que Grec m’agradava molt, però que també havia de mirar per la meva nota... Aquestes reflexions em van fer veure que el Grec era una assignatura en perill d’Extinció, que es volia eliminar el Grec; “com pot ser que per cursar una filologia em ponderi més Geografia que Grec?!” –em preguntava –.

(continuació al següent comentari)

Aïda Codina Camó ha dit...

La nostra sorpresa va ser quan, a mig curs de segon ens van informar que les ponderacions havien canviat, així, el Grec ponderava 0,2 a les carreres universitàries que volíem cursar tant jo com la meva companya que seguíem fent Grec . Que bé! Però quina impotència pensar que altres, que en aquell moment es van lamentar d’haver fet el canvi, s’havien quedat sense poder fer Grec tenint en compte els criteris ponderatius que ens havien fet arribar abans d’apuntar-nos a segon. Però no ens hauria d’estranyar, últimament tots els canvis es fan sense cap mena de conciliació, sense tenir-nos en compte, canviant-ho quan els hi ve de gust sense pensar que nosaltres, titelles a mans d’aquests plans d’educació canviants, tenim les nostres expectatives.

Amb això, a més de mostrar-me enutjada per tots aquests canvis, vull fer veure el perill que corre el Grec. Nosaltres des d’una aula petita d’un institut petit ho hem pogut veure, imagineu, doncs, com està patint el Grec a nivell general.

Quant a l’examen de Selectivitat, jo em sentia una alumna preparada, de fet, potser era l’assignatura que més seguretat em donava. Durant el segon de Batxillerat només érem, tal com deia, dos alumnes; tot i així compartíem classe amb les alumnes de 1er de Batxillerat. Aquesta és doncs, una altra evident mostra de com poc a poc es va eliminant el Grec. Tot i així, no ens va anar malament, apreníem les unes de les altres i també apreníem una nova forma de treballar. El fet de ser un grup tant reduït feia que la professora pogués estar més pendent de nosaltres, i crec que aquest factor va ser important per la nostra preparació per la Selectivitat. Vam treballar moltíssim durant el curs, fent moltes traduccions, llegint comèdies, espavilant-nos entre nosaltres mentre la professora explicava el temari de primer a les altres alumnes, fent infinits exàmens de les anteriors PAU... Anàvem tant segures a l’examen! I quina decepció en veure l’examen! Em vaig sentir tant impotent amb aquella traducció, no podia mostrar tot el que havia après durant dos anys!!! Em va sortir una traducció catastròfica, com no m’havia sortit mai en dos anys! Ens passem dos anys preparant-nos per aquestes proves i finalment, quan és el moment, no podem demostrar els coneixements que hem adquirit; quina ràbia!
Em sento molt recolzada veient que no sóc la única que va sentir-se decepcionada per l’examen; de fet, vaig poder-ho veure el mateix dia de l’examen quan, en sortir de l’aula, els pocs que fèiem Grec estàvem tots destrossats i impotents.

Hauria, ara, de pensar que finalment la bona elecció va ser la de les meves companyes que van deixar de fer Grec, encara que més endavant es van lamentar pel canvi? Elles no van patir aquest tipus d’examen. No, no em lamento gens d’haver fet Grec, perquè ha estat una assignatura que em va captivar des del primer dia i que m’ha ensenyat moltes coses, però amb aquests tipus d’exàmens esteu aconseguint a pols que el Grec perdi la poca força que li queda i a mi, personalment, em sap molt de greu.

Ara ja no tenim res a les nostres mans, espero, però, que en la correcció es considerin aquestes queixes.

Gràcies,
Aida Codina

Luis Inclán ha dit...

Aida,
la meva felicitació pel teu comentari (llarg, però sense desperdici). I la meva enhorabona per la defensa que fas del Grec. Et desitjo que vagin bé les notes de les PAU (malgrat tot) i la carrera que vols fer.

Anònim ha dit...

No sé com us ha anat als demés per+o grec al final ho han puntuat bastant be. Jo m'esperava un 3,5 i al final tinc un 6

Adrià Arimany Expósito ha dit...

La veritat és que jo també m'esperava menys nota de la que tinc, de tota manera no tinc gran nota, tinc un 6 també. No es tracta d'estar content ara, perquè estaria més content si l'examen hagués estat un examen normal, no un examen que no saps ni per on començar. Les meves notes de grec de cada curs sempre han estat de 9 a per munt, i ara, treure un 6 essent a la sele... Doncs no em satisfaig!!!! A mi i a molts ens ha fet mal aquest examen: la traducció (quina traducció... era per agafar mal de cap, a més, aquelles hores de la tarda...), la pregunta de cultura de l'opció A (quina mena de pregunta era allò? Realment havíem de saber qui era Alcibíades, Sòcrates i Pèricles? Sé qui són Sòcrates i Pèricles, però els hagués explicat en una o dues línes cada un. Alcibíades l'havia traduït en alguna altra traducció però no sabria dir-ne res d'ell), i una de les frases de V/F de cultura de l'opció B, era MOLT CONFUSA, podies entendre-la com a dues maneres (deia alguna cosa de la Ilíada i l'Odissea).
Jo tenia grec com a fase general esperant i assegurant treure bona nota i així em permetés pujar més la nota. Doncs resulta que no, que el que fan és baixar-me una mica la nota. El més pitjor de tot és que allò fet està fet i ja no es pot arreglar, no es tracta de tornar al setembre per pujar nota i haver de tornar a fer tota la fase general. En fi, espero que pels pròxims alumnes no se'ls posi un examen tan difícil que no és del seu nivell.

Luis Inclán ha dit...

Els alumnes que ho desitgin, poden presentar reclamació (milloor que doble correcció) de l'examen de Grec, donat que sortia al text una forma passiva (λέγεται) i, en el curriculum de la matèria només es parla de veu activa i veu mitjana.
Tingueu en compte que la reclamació no pot suposar baixada de nota, mentres que en la doble correcció es fa la mitjana entre les dues, i podria baixar.

Núria ha dit...

Jo també he fet grec a les PAU d'aquest any. M'ha agradat trobar aquesta pàgina i veure tota la gent que defensa aquesta llengua, ja que quants cops vaig sentir dels meus companys: 'el grec no val per res', 'a grec no foteu res'....
I jo defensant l'humanístic sempre fins la mort!!!!

He estat 3 anys fent grec i llatí (vaig repetir primer de batx) i la meva mitja sempre ha rondat entre el 7 i el 8.
Quan van donar-nos la informació sobre les ponderacions vaig posar grec a fase específica, tot i que al principi volia posar-la a la general, veig que finalment no em vaig equivocar ja que he tret un 4'5.

Va ser un desastre...no sabia com agafar l'exàmen i vaig estar més d'una hora intentant treure la traducció....el GRAN problema el vaig tenir al sortir de l'exàmen...quan vaig adonar-me que amb les presses vaig saltar-me tota la fulla de després de la traducció que valia 2 punts.



Encara que tingui culpa de la nota que he tret, em sap molt greu per la meva professora perquè ho ha donat TOT per nosaltres i és una defensora del grec per damunt de tot!
Trobaré molt a faltar les classes de grec.

PD: I sí, com molts de vosaltres, al sortir de l'exàmen vaig veure que haver repassat totes les tragèdies, comèdies i toooot el que entrava, no havia valgut la pena!